A Bombón Mallorquín (2009), Joan Miquel Oliver viatja als records d’infància i a la nostàlgia més sensorial per perfilar el punt de partida conceptual del disc, el segon de la seva trajectòria en solitari. Entre el to ocurrent i humorístic i les espurnes d’emotivitat, entre el pop, el folk, i les influències llatines i electròniques, el cantant i compositor mallorquí confirma tot el que ja havia apuntat Surfistes en càmera lenta (2005), el seu debut lluny del cercle d’acció d'Antònia Font.